És una substància amb bones propietats d'adhesió. Mitjançant l'adhesió i la cohesió, la superfície es lliga per funcionar com a objecte de connexió.
Una substància orgànica o inorgànica, natural o sintètica del mateix o dos o més articles homogenis o heterogenis (o materials), que es coneixen col·lectivament com a adhesiu o adhesius, adhesius i hàbits, es refereix simplement com coles.
Es divideix en compostos polimèrics naturals (midó, cola de pell d’animals, cola d’os, cautxú natural, etc.), compostos de polímers sintètics (resina epoxi, resina fenòlica, resina d’urea-formaldehid, poliuretà i altres resines termoenduribles, polietil acetal, percloroetilè de resina , etc. Resina termoplàstica, cautxú sintètic com neoprè o cautxú de nitril, o compostos inorgànics (silicat, fosfat, etc.) Els agents de curat, acceleradors, agents de reforç, agents alliberadors d’olefines, farcits i similars s’incorporen sovint a l’adhesiu. Segons els requeriments d’ús, segons el propòsit de la classificació, també pot separar cola calenta, segellador, adhesiu estructural, etc. Segons el procés d’ús, hi ha adhesius de temperatura ambient, adhesius sensibles a la pressió i similars. L’adhesiu es pot utilitzar per connectar materials diferents i materials de fulla, i la distribució d’estrès a l’art és uniforme, s’utilitzen comunament resina epoxi, neoprè i segellador. en fabricació i reparació de contenidors.
Entre polímers, entre polímers i no metalls o metalls, entre metalls i metalls, i entre metalls i no metalls, hi ha un problema de la unió interfacial entre substrats de polímers i diferents materials. L'encolat és un tipus de tecnologia amb una forta complexitat i factors de influència complicats, i la teoria de vinculació existent es basa en un aspecte determinat per explicar el seu principi, de manera que l'única teoria completa fins ara no està disponible.
